La forma més clàssica és l’orientació a peu, habitualment a la muntanya, encara que també se’n fan en els parcs o zones urbanes. Normalment es fan de dia, però també es poden fer en la seva modalitat nocturna.

Modalitats d'orientació:

Orientació a peu: és la més comú on els competidors corren o caminen.

Orientació en bicicleta de montanya (BTT-O): és similar a l'orientació a peu però els competidors s'orienten amb les bicicletes de muntanya per camins de diferents desnivells entre els diversos punts de control.

Orientació amb skis (Ski-O): no és molt comú a Espanya. Aquest esport és similar a la BTT-O on els competidors utilitzen l'equipament esportiu d'esquí de fons i amb el mapa a l'alçada del pit per orientar-se per pistes complexes.

Orientació amb cadira (Trail-O): és exclusivament el tipus d'orientació adaptada als competidors discapacitats. L'objectiu és la precisió, no el temps.